lunes, 20 de diciembre de 2010

Entrarà el llibre electrònic a les biblioteques valencianes?

Overdrive és una empresa nordamericana especialitzada en la distribució de llibres electrònics a biblioteques públiques. Treballa bàsicament amb institucions de grans ciutats nord-americanes, com ara Denver, Seattle, Los Angeles o Nova York, als Estats Units, o Toronto, al Canada, però també té clients, per exemple, a llocs com Singapur. La seua tasca s’ha demostrat efectiva, com així ho demostra l’augment del nombre de préstecs de llibres electrònics a la biblioteca pública de Nova York als dos últims anys (de 607.275 a l’any 2007 fins a quasi un milió al 2009, segons l’article de Julio Alonso y José Antonio Cordón). I és també necessària en un moment en el que aquestes anomenades “noves tecnologies” són encara un misteri –o al menys un mal de cap- per a la majoria d’usuaris de les biblioteques públiques.



De qualsevol manera crec que empreses com Overdrive no deurien substituir a la llarga el treball d’atenció als usuaris que correspon als bibliotecaris, i que haurien de mantenir-s e doncscom a intermediaris entre els editors i les biblioteques, actuant un comerciant a gran escala especialitzat en la difusió de continguts per als dispositius de lectura. Entenc que a hores d’ara la presència de plataformes com aquesta a les pròpies webs de les biblioteques ha de ser un pas previ, introductori, per a que el dia de demà siguin les pròpies biblioteques les encarregades d’oferir directament els llibres electrònics als seus socis. Mitjançant Overdrive, les biblioteques, o el consorci de biblioteques, adquiririen les diferents publicacions per a poder presentar-les a les seues respectives pàgines web.

És difícil imaginar-se experiències com aquesta a les biblioteques valencianes aglutinades a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, entre altres coses perquè quasi la totalitat d’aquests centres són municipals, i depenen d’Ajuntaments que els retallen any rere any els seus pressupostos. Moltes no tenen pàgina web pròpia, i utilitzen els recursos de la Xarxa. A més és totalment necessari un procés intensiu de reciclatge dels professionals que s’han de familiaritzar amb el funcionament dels diferents dispositius de lectura, iniciativa que hauria de nàixer del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. Finalment, en un tercer graó, quedaria la formació dels usuaris.

El futur encara ens queda molt lluny.

2 comentarios:

  1. Per cert, el futur no està tan lluny,el que passa és que igual anem amb un cotxe vellet i no agafem massa velocitat.

    ResponderEliminar