lunes, 20 de diciembre de 2010

Entrarà el llibre electrònic a les biblioteques valencianes?

Overdrive és una empresa nordamericana especialitzada en la distribució de llibres electrònics a biblioteques públiques. Treballa bàsicament amb institucions de grans ciutats nord-americanes, com ara Denver, Seattle, Los Angeles o Nova York, als Estats Units, o Toronto, al Canada, però també té clients, per exemple, a llocs com Singapur. La seua tasca s’ha demostrat efectiva, com així ho demostra l’augment del nombre de préstecs de llibres electrònics a la biblioteca pública de Nova York als dos últims anys (de 607.275 a l’any 2007 fins a quasi un milió al 2009, segons l’article de Julio Alonso y José Antonio Cordón). I és també necessària en un moment en el que aquestes anomenades “noves tecnologies” són encara un misteri –o al menys un mal de cap- per a la majoria d’usuaris de les biblioteques públiques.



De qualsevol manera crec que empreses com Overdrive no deurien substituir a la llarga el treball d’atenció als usuaris que correspon als bibliotecaris, i que haurien de mantenir-s e doncscom a intermediaris entre els editors i les biblioteques, actuant un comerciant a gran escala especialitzat en la difusió de continguts per als dispositius de lectura. Entenc que a hores d’ara la presència de plataformes com aquesta a les pròpies webs de les biblioteques ha de ser un pas previ, introductori, per a que el dia de demà siguin les pròpies biblioteques les encarregades d’oferir directament els llibres electrònics als seus socis. Mitjançant Overdrive, les biblioteques, o el consorci de biblioteques, adquiririen les diferents publicacions per a poder presentar-les a les seues respectives pàgines web.

És difícil imaginar-se experiències com aquesta a les biblioteques valencianes aglutinades a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, entre altres coses perquè quasi la totalitat d’aquests centres són municipals, i depenen d’Ajuntaments que els retallen any rere any els seus pressupostos. Moltes no tenen pàgina web pròpia, i utilitzen els recursos de la Xarxa. A més és totalment necessari un procés intensiu de reciclatge dels professionals que s’han de familiaritzar amb el funcionament dels diferents dispositius de lectura, iniciativa que hauria de nàixer del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. Finalment, en un tercer graó, quedaria la formació dels usuaris.

El futur encara ens queda molt lluny.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Buscant recursos

Efectivament podem trobar molta ajuda per a la nostra tasca com a animadors a la lectura a la web de la Fundació. Però si hem de triar un recurs em quede amb les anomenades Receptes per a animar a llegir, i en concret amb la Visita a la biblioteca. Sóc bibliotecària i a la biblioteca rebem la visita continuada d'estudiants i qualsevol tipus d'activitat com esta, m'ajuda a dinamitzar este servei. Recursos com els de Bromera els aprofite per a rendabilitzar el meu temps de treball i a millorar l'atenció al públic.

La casa de gel

Casualment Joan Pons va ser l'autor triat per a estrenar la nova etapa del Club de Lectura de la Biblioteca Convent de Sant Roc de Gandia. El passat 29 d'octubre vàrem tindre l'ocasió de debatre amb el propi autor al voltant de les característiques de la seua obra i del treball d'escriptor. Per aquesta raó el llibre La casa de gel es troba disponible en dues de les sucursals de la Xarxa Municipal de Biblioteques (concretament a la Pròpia Biblioteca Central i a la del districte de Beniopa). 

Enric Lluch

L'escriptor Enrich Lluch va nàixer a Algemesí, a la Ribera, al 1949. De entre els seus treballs m'agradaria destacar El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola, publicat per Bromera (dins de la col·lecció "El Micalet galàctic") l'any 1994, i el més recent -de fet va aparèixer en 2009- Pell d'escata, també de Bromera (encara que dins de la sèrie juvenil Espurna).


Rondalles Valencianes

El llibre de gran format escrit per Josep Franco i il·lustrat per Enric Solbes té per títol Rondalles valencianes.

Enric Solbes (1960-2009) era un prestigiós dissenyador i dibuixant alcoià que va desenvolupar la seua carrera a Alzira des del 1979. Cartellista i pintor reconegut, el seu nom ha estat sempre relacionat amb la literatura infantil i juvenil editada a la Comunitat Valenciana, de fet ha col·laborat amb Bromera, Tàndem o Gregal. Entre la seua bibliografía podem destacar els seus treballs amb Josep Franco (Manuscrit de mossén Gerra, El misteri de l'aigua, L'últim roder o Anádia, la ciutat submergida), amb les populars rondalles d'Enric Valor o l'adaptació gràfica de clàssics casolans (Tirant lo blanc) o estrangers (com ara obres de Jules Verne, L. Frank Baum o Homer).


A la seua web podeu trobar més informació. 

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Una visita al SOL

Per a aconseguir imatges de la il·lustradora Ana Juan hem punxat a la icona de Museo de ilustradores SOL que apareix a la pàgina principal del Servicio de Orientación a la Lectura. Ens apareix una distribució alfabètica d'il·lustradors i pel primer cognom localitzes el dibuixant en qüestió. Jo he localitzat 21 imatges corresponets a diferents obres.

Per conèixer més sobre la premiada Juan, es pot consultar la seva biografia i la seua bibliografia mitjançant la següent ruta: Banco de recursos para el Fomento de la Lectura / Directorio / Galeria de escritores e ilustradores españoles.

Aquesta és la seua web.

Ana Juan

El Premi Nacional d'Il·lustració de l'any 2010 va ser per a l'artista valenciana Ana Juan. Jo em vaig assabentar per una doble via, per un costat a les pàgines del diari El País del dia vint-i-quatre de setembre, i per un altre gràcies a la subscripció que tinc a la llista de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

A la biblioteca on treballe ja havia pogut gaudir de treballs com Comenoches (Alfaguara, 2004) o Snowhite (Edicions de Ponent, 2001).



Al 2008 el guardonat va estar Arnal Ballester Arbonès, que el va rebre pel conjunt de la seua obra, doncs aquest guardó no es concedeix per un títol en concret. Jo només coneixia No tinc paraules (Media Vaca, 1998).